Avui, al metro, una senyora d'uns setanta anys s'ha desequilibrat i m'ha trepitjat (amb un taló d'aquells quadrats gordos, en plena ungla del dit gros del peu), m'ha empès i m'ha fotut un ceballot a l'estómac. Després s'ha girat i m'ha dit: "Ets un mal educat, noi."Des d'aquí vull demanar disculpes a aquesta senyora, i dir-li que si ens tornem a trobar ja li fotré un cop de colze que farà ventosa amb la porta. Que jo sóc un noi molt eixerit i amb l'observació aprenc molt ràpid.
Aquest és un missatge per la meva mare (la resta, si és que em segueix algú més a part d'ella, deixeu de llegir que això és una conversa privada):
"Mare, si tens algun altre fill o filla de més de tres anys i l'estàs educant igual que a mí, llença'l a la basura*. No serveix, ja no té arreglo (jo per això vaig marxar de casa i ja no vinc mai, perquè no em llenceu). Fes-ne un altre i educa'l com déu mana. Que no sigui dit que els teus fills no peguen les senyores grans al transport públic. Per favor...!"
*A casa meva no diem escombraries, brossa, deixalles ni paperera. Diem 'basura'. Som de poble i mig-xarnegos (dic 'mig' perquè el meu pare és d'aquí de tota la vida. Bueno, la meva mare també, i els seus pares fa gairebé 50 anys que viuen a Catalunya... però és igual, som uns descastats tots plegats).
Com a mare d'aquest malatractador de iaies voldria puntualitzar:
ResponderEliminar1. Que quan vas marxar de casa eres un noi tan ben educat que el públic del St. Remo, per posar un exemple, va plorar la teva absència.
Si després t'has pervertit vivint a la urbs... ja no tinc més culpa que la que tu ja saps: consentir-t'ho.
Però amb la comprensió que em caracteritza -i que t'ha fet un "consentit", no ho descarto- entenc que a la city s'ha de saber sobreviure i estar preparat pels milers d'àvies com aquesta que et puguis trobar al metro.
2. Que el meu fill ha perdut el costum que hem heredat dels seus avis materns: "consultar l'espavilaburros". Segons l'IEC aquestes són les acepcions de la parauleta que tant em molestava a l'adolescència:
xarnego xarnega
1 m. i f. [LC] Fill d’una persona catalana i d’una de no catalana, especialment francesa, dit despectivament.
2 m. i f. [LC] Immigrant castellanoparlant resident a Catalunya, dit despectivament.
Així queda molt clar que la mare que et va parir és catalana de pura cepa i de xarnega no té més que els seus pares si vols parlar-ne despectivament.
De totes maneres prefereixo que se'ls digui xarnegos que "castellans"... perquè són "del mismo Sevilla" com es nota en el "salero" que portes a la sang (que això està a l'ADN!!!)
I acabo solidaritzant-me amb la iaia de la foto: Si el Froilan de Todos los Santos, de sang blava i curta edat, pot fer una peineta davant dels periodistes (en Buenafuente es va cuidar de mostrar-ho al detall)... per què no respectem la llibertat d'expressió de la probe dona?
Ai, fill! La city t'està tornant molt crispat i intol·lerant... o potser està treient el jo que portaves dins... "qui lo sa".
PD. I no penso llençar a la "fua" (com deies tu 'basura' amb llengua de drap, quan ens feies tanta gràcia)a ta germana... Quan vinguis ja te'n farà ella cinc cèntims... Prepara't.
Ja veig que et vas trobar una d'aquelles pobres dones desvalgudes que caminen arrossegant-se pel metro. Ves en compte, que n'hi que porten bastó!
ResponderEliminar