Coberts de plàstic: arma mortal

Dissabte vaig provar un dels pitjors invents de la història de la humanitat: els coberts de plàstic. Tu intentes tallar un bistec amb un ganivet de plàstic i el ganivet se't trencarà per la meitat només amb el fum que desprèn la carn. És més, jo crec que si intentes tallar un puré de patata amb un ganivet de plàstic, el ganivet també se't trencarà per la meitat.


Això sí, si et menges una crema de pastanaga (quines coses de menjar, també: crema de pastanaga del Bodedebò del Caprabo) amb una cullera de plàstic, et fotràs dos talls a les comissures de la boca que ni la "sonrisa del payaso" que fan els Latin Kings si t'agafen en un carreró fosc un dissabte a la matinada (veure foto: això passa quan et passen una navalla de pelar patates al punt on s'ajunten els llavis de dalt i els de baix. Poc recomanable).

Això està desequilibrat, home! Que no pots punxar una truita o un macarró amb la forquilla de plàstic, i amb la rebava d'una cullereta de cafè d'aquelles que són com de Playmobil pots burxar la caixa forta del Palau de la Música!! (com us pensàveu que treia els bitllets el Millet sinó? Les màquines de cafè al despatx són una incitació a la deliqüència)

En fi... els que estigueu condemnats a menjar en plan 'picnic' fora de casa per motius laborals o perquè viviu a Anglaterra (no vegis amb les acampades esporàdiques que es monten al 'Hyde Park' en plan jubilat-que-dona-menjar-als-coloms els executius adinerats) endueu-vos els propis coberts o mengeu amb les mans. Però no jugueu amb la vostra salut bucal.

Sóc un maleducat

Avui, al metro, una senyora d'uns setanta anys s'ha desequilibrat i m'ha trepitjat (amb un taló d'aquells quadrats gordos, en plena ungla del dit gros del peu), m'ha empès i m'ha fotut un ceballot a l'estómac. Després s'ha girat i m'ha dit: "Ets un mal educat, noi."
Des d'aquí vull demanar disculpes a aquesta senyora, i dir-li que si ens tornem a trobar ja li fotré un cop de colze que farà ventosa amb la porta. Que jo sóc un noi molt eixerit i amb l'observació aprenc molt ràpid.


Aquest és un missatge per la meva mare (la resta, si és que em segueix algú més a part d'ella, deixeu de llegir que això és una conversa privada):
"Mare, si tens algun altre fill o filla de més de tres anys i l'estàs educant igual que a mí, llença'l a la basura*. No serveix, ja no té arreglo (jo per això vaig marxar de casa i ja no vinc mai, perquè no em llenceu). Fes-ne un altre i educa'l com déu mana. Que no sigui dit que els teus fills no peguen les senyores grans al transport públic. Per favor...!"


*A casa meva no diem escombraries, brossa, deixalles ni paperera. Diem 'basura'. Som de poble i mig-xarnegos (dic 'mig' perquè el meu pare és d'aquí de tota la vida. Bueno, la meva mare també, i els seus pares fa gairebé 50 anys que viuen a Catalunya... però és igual, som uns descastats tots plegats).

TDQueeè??

A partir del 10 de marzo se inicia el cese de esta emisión. Podrá seguir viendo este canal en TDT. 901 20 10 03.

Aliwaaaaal!!! Jo a casa no tinc TDT i ahir vaig veure sense problemes l'OWNED del Madrid contra el Lyon. És denigrant. Fa dues setmanes que dónen per sac amb el rotulet aquest com dient-te "Portem 2 anys donant per cul amb la TDT, però t'ho recordem per si definitivament ets imbècil del tot i no te n'has enterat." Doncs jo no tinc TDT perquè la propietària del pis es va fer la sueca* quan li vam demanar un decodificador a l'estiu i nosaltres no li hem tornat a insistir.

Així funcionen les coses en aquest país, en què som uns grans aficionats al rem: mirem en una direcció i avancem en la contrària. "El 10 de març hi ha l'apagada analògica" té la mateixa credibilitat que la mare que diu al seu fill "Et quedes una setmana sense consola", i l'endemà el nen s'ha passat ell Final Fantasy de l'I al XII i la mare ja li està comprant el XIII. No escarmentem!! Sempre ens donen peixet, sempre segones oportunitats... molta amenaça però a l'hora de la veritat, res.

El dia 10 a les 00.00 va ser molt frustrant veure com la imatge no feia un 'xuff' i s'apagafa per sempre. Vaig fer parar per res la partida de la XBOX al meu company de pis, que estava extorsionant una pobra dona en un mercat de Jerusalem al Segle XV per no sé què de canviar el passat (era aquella dona la rebesàvia d'Eduardo Inda?? anda que si l'Inda té orígens jueus i no ho sap...).

Vaig pensar: "no t'emprenyis encara, potser no tenim els rellotges ben sincronitzats com a les pelis de màfies". Però què va. Va anar passant el dia i allò que no s'apagava. Hi ha gent que ha adaptat l'antena, s'ha comprat un decodificador, un pantallón de 4000 polzades amb receptor integrat, gent que roba la senyal al veí i coses així i no reben bé la imatge, o no reben bé el so. Potser per la mateixa regla de tres jo encara rebo bé la senyal analògica, i realment sí que han apagat els repetidors, vés a saber...

L'únic que em va saber greu ahir de no tenir TDT va ser no poder veure el careto del Tomás Roncero a 'Punto Pelota'. Ara em despediria amb un "llora, Tomás!!", però ja li van dir ahir i ell va respondre amb un "Yo no lloro, yo soy un tío". A aquest home sí que no li arriba bé el senyal...



* Que consti que no tinc res en contra dels suecs (ni tan sols de l'Ibrahimovic), no és culpa meva si el refraner els deixa com uns 'jetas' i/o uns empanats.

Ressaca blanca

Quan ho vaig veure tot nevat, vaig pensar: "Quina merda de país, el Madrid es posa líder i en dos dies tot tenyit de blanc. Puta merda de 'villarato'..." A mi la nevada em va agafar a la UAB. A les 14.00h entrem el bar per dinar i ens diuen: "estem tancant, que evacuen el Campus. Si no, ens haurem de quedar aquí tancats, jeje". Simpàtic, l'Expresidiari, quan vol. Em va fer sospitar que la nevada també podia ser un complot d'alguns col·lectius estudiantils per tornar a okupar les facultats.
"Quan neva, la gent és feliç", em deia un amic ahir. Sí home. Quan neva la gent és imbècil. Jo, sense anar més lluny, he obert aquest bloc. Evacuen la universitat i els ferrocarrils es posen com el dia de la Festa Major, però sense anar borratxo. Això vol dir que les empentes, trepitjades i òsties en general fan mal, i que l'aglomeració agòbia, perquè n'ets conscient. Els típics animals no piquen als vidres i al sostre cantant allò que fa tanta ràbia de "camarerooooooooooooooooo....!! una de ketchup y anchoas de playaaaaa...". Doncs ahir em van agafar unes ganes boges de fer-ho, i segur que tothom m'hagués mirat fatal.
La gent pel carrer fent fotos amb la càmera, amb el mòbil i amb el paquet de kleenex, si cal. Com si no haguéssim vist mai la neu. "Si vull neu me'n vaig a la Molina a revolcar-me, no em poso a tocar els collons pel carrer", es queixava un típic català emprenyat molt amic meu. Per no parlar dels que sempre han de donar la nota, com uns guiris que es van treure la samarreta i es van estirar a la neu a fer un àngel al Portal de l'Ídem.

Per cert, ahir us deia que tot era un 'artimanya' del PSC per portar els Jocs d'Hivern a Barcelona... aquí en teniu una altra prova:

Maniobra electoral?

La nevada del 2001 no va ser així, i la del 1962, que jo me'n recordo tot i que encara no havia nascut, tampoc. S'especula que tot sigui un muntatge del PSC de Barcelona per convèncer els ciutadans amb "Fets, no paraules": ELS JOCS D'HIVERN A BARCELONA SÓN POSSIBLES.
Si realment és així, s'han passat. No calia muntar tot aquest cacau per demostrar que a les Rambles s'hi pot esquiar. Això ja ho sabem tots des de fa temps. Per un moment m'he imaginat l'Hereu fent bones engrunes (quina és la frase feta per dir 'buenas migas' en català?) amb l'alcalde de Vancouver:

- Oooh, beri nais esto de fer uns Jocs Olimpics eeh?? Llàstima that in Barcelona don't snow, that if not... (o sigui: 'que si no...')
(i l'altre): - Oh yes yes, this winter didn't snow enough here but we brought snow with ships i tal...
I llavors l'Hereu es va il·luminar, va veure el cel obert i li va deixar anar:
- Ostia!! ES-TO PO-DRÍ-A-MOS HA-CER-LO EN BARRR-CE-LO-NA, EEH?? (Perquè això ho fem tots: quan parlem amb un guiri i no dominem l'idioma, ens passem al castellà, parlem a crits i vocalitzem exageradament separant les síl·labes... que són estrangers, no gilipolles!! Alguns, vaja...)

Total, que li va donar el telèfon del paio que va portar la neu a Vancouver i, com que allà son més eficients que aquí, en una setmana hem tingut Barcelona blanca (Perquè si això arriba a ser al revés, ja m'imagino l'operari de torn: "uuuh, nieve pa uno' juegoh?? Buuuf... ehto... en tre semanas lo tiene", i han passat 15 anys i allò encara està més sec que els camps de golf de Marina d'Or).

O sigui que ja ho sabeu, voteu al PSC i d'aquí a 12 anys tindreu a Sidney Crosby i tota la selecció d'hoquei gel del Canadà jugant-se el quart or olímpic consecutiu al camp de futbol de l'Escola Industrial (que avui, de blanc, estava preciós). A la foto, la famosa patinadora russa Maria Mukhortova, fent les primeres proves a Plaça Catalunya. Aixo promet!!

Benvinguda (?)

Benvinguts, suposo. Tot i que no sé a on ni per què: no tinc pensat actualitzar amb regularitat ni seguir una línia concreta, ja us (ens) ho anirem trobat. Curiós això de donar la benvinguda a un blog... no li veig ben bé la finalitat, però bueno. Suposo que s'ha de fer.

Fa temps que em ronda pel cap d'obrir un blog a mode de 'vomitori'. M'explicaré: últimament sóc un tio crispat. Tot el que em rodeja em molesta, em fa mania, em sembla estrany i/o em fa arrugar el nas. Així que he decidit crear un site (buah, faig servir tecnicismes en anglès i tot... dec ser un geni de la informàtica) per anar-ho deixant anar tot aquí: a la xarxa, un lloc de domini públic, i darrere d'un pseudònim. Sí senyor, que modern, que trencador i que agosarat que sóc!! I creatiu i original també, clar, estic segur que encara no existeix cap blog d'aquest tipus... El Nobel de literatura no pot trigar, ja us ho faré saber.


Foto: vagin passant...